Segunda llingua

Denominar segunda llingua al idioma non nativu d'una persona o territoriu, esto ye, a cualquier idioma distintu del idioma maternu (una persona puede tener dos idiomes maternos), esto ye, una llingua aprendía dempués del periodu críticu d'adquisición por una persona en siendo un falante competente de la so llingua materna.

Ye necesariu faer una distinción ente'l términu segunda llingua y llingua estranxera. Denominar llingua estranxera a un idioma'l cual nun pertenez a la comunidá nativa del individuu que desea aprender otru idioma. Por casu, en Canadá'l francés ye consideráu una segunda llingua, por cuenta de que'l país cunta con dos llinguas oficiales, l'inglés y el francés. Sicasí, en Camerún l'español ye consideráu una llingua estranxera, una y bones esti nun fai parte de les llingües oficiales del país y apriéndese por aciu medios académicos.

Tamién se debe estremar el conceutu segunda llingua del de «billingüismu», pos un mesmu individuu puede tener más d'un idioma nativu o maternu aprendíu y en tal casu nun ye d'aplicación la denominación segunda llingua pa dichos idiomes. Yá que nos dos casos la intención ye aprender una llingua distinta, el términu más común ya implementáu ye aprendizaxe d'una segunda llingua.

Dende'l momentu nel cual l'home sentía la necesidá del aprendizaxe d'una segunda llingua, yá sía por motivos culturales, económicos, investigativos o científicos, surdieron estudios sobre qué procesos o métodos tendríen d'implementase pal aprendizaxe d'una segunda llingua. D'alcuerdu a esto, identificáronse dos de los métodos más comunes y principales los cualos espliquen cómo un individuu apriende una segunda llingua: adquisición y aprendizaxe.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search